Hotel Ciutat de Girona, Girona

Hotel Ciutat de Girona ha sido calificado como "Excelente" por 103 viajeros.

GIRONA - INFORMACIO TURISTICA

ELS BANYS ÁRABS
Tot i la presencia d’elements d’origen musulmà, és un edifici romànic del s.XII inspirat en les ternes o banys públics romans. El frigidarium, o sala d’aigua freda, és la que té més interès, amb la seva rústela volta anular i la cúpula central muntada sobre esventes columnes

EL CALL O EL BARRI JUEU
Les cases dels costeruts carrerons a l’entorn del carrer de la Força van aplegar en època medieval la comunitat jueva gironina. La vida a l’Aljama es concentrava al voltant de la Sinagoga, la qual va tenir diversos emplaçaments. Avui la memòria de l’Antiga joieria es pot conèixer al Centre Bonastruc ça Porta, que aplega el Museu d’Història dels Jueus i l’Institut Nahmánides.

EL CONVENT DE SANT DOMÉNEC
Un dels primers convents dominicans fundats a Catalunya ( 1252 ), la nau única de la seva església, de més de 13 m. d’amplada, és la precursora de la nau veïna de la catedral. El claustre gòtic té arcuacions trebolades i capitells ornats amb decoració vegetal estilitzada.

EL MONESTIR DE SANT PERE DE GALLIGANTS
Actualment seu del Museu Arqueològic, la monumentalitat del temple i el remarcable interès iconogràfic del claustre, fan d’aquest conjunt benedictí del segle XII un dels exemples més notables de l’arquitectura romànica catalana.

EL PALAU DELS AGUILLANA
S.XIV-XVII. Casal noble que juntament amb les escales i la façana de Sant Martí Sacosta conformen un dels espais barrocs més excel·lents del país. L’arc cobert i esbiaixat del casal han estat un dels temes més freqüents en la iconografia pictòrica i fotogràfica relativa a la Ciutat

LA FARINERA
Al primer terç del segle XX el moviment modernista va tenir a Girona el seu màxim represant en Rafael Masó ( 1880-1935 ) autor, entre d’altres de la Farinera Teixidor ( 1910-1911 ), obra cabdal del modernisme gironí, i de les noucentista casa de la Punxa ( 1918-1922 ) i casa Colomer (1927 -1928 ).

LA CATEDRAL
La catedral és el resultat de diversos estils superposats ( s.XI – XVIII ).
Del primer edifici romànic  ( 1038 ) es conserva el claustre i part d’una torre. L’absis amb gírgola ( s. XIV ) respon al projecte d’ un temple de tres naus que, al segle XV, es va canviar per la nau única actual, la més ampla de l’arquitectura gòtica mundial. El museu esposa el cèlebre Tapís de la Creació ( s.XII ), el Beatus ( s.X ) i una rica col·lecció d’orfebreria medieval.

LA RAMBLA DE LA LLIBERTAT
És un dels indrets més concorreguts i animats per la seva fesomia urbanística i per ser un dels temps medievals, aquest espai era ja utilitzat com a mercat. A més de les característiques porxades, diverses restes arquitectòniques són testimoni de l’ús continuat d’aquest espai al llarg dels temps.

LES CASES DE L’ONYAR
La contemplació de les cases del riu Onyar és una de les imatges més geniudes i espectaculars de Girona. Adossades a la muralla medieval que tancava la Ciutat, van ser construïdes a partir dels darrers temps de l’Edat Mitjana.

L’ESGLÉSIA DE SANT FELIU
Construïda entre s XIII- XVIII, té un aspecte fortificat per la seva situació a l’exterior de les muralles. L’interior, on es poden admirar sis remarcables sepulcres paleoccristians ( s. IV ) i el Crist Jacent ( s.XIV ) del Mestre Aloi, mostra una vigorosa estructura romànica, sobre la que es va bastir la nau gòtica. Dues torres abracen la façana barroca ( s. XVII ), de les quals només se n’acaba una d’estil gòtic.

L’ESGLÉSIA DE SANT NICOLAU
S. XII. Temple romànic llombard de nau única amb capçalera inusual a Catalunya, formada per tres absis disposats en forma de trébol i cimbori vuitavat sobre trompes.

LA VALL DE SANT DANIEL
És una zona vegetal de gran relleu a la qual s’accedeix pel carrer del mateix nom. Els seus paratges ombrius i les seves fonts han estat cantats pels poetes i dibuixats pels pintors. A la vall hi ha emplaçat el remarcable monestir romànic de Sant Daniel ( s. XI-XIII ).

CULTURA
AGENDA
GASTRONOMIA
SHOPPING
INFORMACIO TURISTICA
MITJANS DE TRANSPORT